Reconeixement i adquisició de la nacionalitat espanyola

El camp normatiu principal en relació a l’adquisició de la nacionalitat espanyola es troba regulat en el Codi Civil (CC), en concret, dels articles 17 a 26 del CC.

L’estat té dos mecanismes per determinar qui són els seus nacionals.

  1. Dret de sang
  2. Dret de sòl

Qualsevol dels dos atribueixen la nacionalitat espanyola, el primer considera nacionals als fills de nacionals i el segon ho fa als que haguessin nascut en territori espanyol.

Aquests són els anomenat espanyols d’origen que gaudeixen d’una major vinculació amb l’Estat i no poden ser sancionats amb la pèrdua de nacionalitat.

L’adquisició de la nacionalitat per opció és una possibilitat que concedeix la normativa a l’estranger per adquirir la nacionalitat espanyola i que s’exercita mitjançant una sol·licitud en la forma i amb els requisits establerts. Tenen dret a optar als subjectes que preveu l’article 20 del Codi Civil  i els compresos en els article 17.2 i 19.2 del CC. És a dir, podran optar a la nacionalitat espanyola les següents persones:

  • Persones que estiguin i hagin estat subjectes a la pàtria potestat d’un espanyol.
  • El pare o mare hagués estat originàriament espanyol i nascut a Espanya.
  • Un cop adquirida la majoria d’edat, l’interessat descobreixi que algun dels pares és espanyol o que va néixer a Espanya.

D’altra banda, tenim l’adquisició de la nacionalitat per possessió d’estat que és la que serveix per declarar la nacionalitat dels nacionals de les antigues colònies espanyoles. L’adquisició de la possessió d’estat per ús continuat i gaudi de la nacionalitat espanyola és per a aquelles persones que han posseït i utilitzat la nacionalitat espanyola durant 10 anys, de bona fe i basada en un títol inscrit en el Registre Civil.

Menció especial a l’adquisició de la nacionalitat per carta de naturalesa. Aquesta via és extraordinària i no és freqüent. La valoració d’aquestes circumstàncies serà realitzada discrecionalment pel Govern i l’ha de concedir mitjançant un reial decret.

Finalment, tenim l’adquisició de la nacionalitat per residència. Aquest és un dels supòsits més comuns. S’estableix en l’art. 22 del CC i fa a l’estranger que hagi residit a Espanya de forma legal, continuada i immediatament anterior a la petició durant un termini de 10, 5, 2 o 1 any, segons el cas.

Aquestes són les situacions, en general, de les persones que podran optar a adquirir la nacionalitat espanyola.

A Laboristo aconsellem l’assessorament d’un expert en Estrangeria que durant tota la tramitació de la seva sol·licitud.

Necessita ajuda sobre aquesta àrea?

Ompli el següent formulari i ens posarem en contacte amb la major brevetat possible.